top of page

NUSOS i BETES

Autors: Josep Fernández
Lloc: Claustre de l’Hospital
       c/ Hospital,2
       Torroella de Montgrí
Dates: de l'1 al 28 de Febrer de 2020

Inaguració: dissabte, dia 1 de Febrer, a les 12.30h
Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí

<<El més profund és la pell>> Paul Valéry

 

L’ únic profund és la superfície que no cessa; llum que revela la seva material memòria: "Aquesta alquímia consisteix en la mateixa mida en una espiritualització de la matèria i una materialització de l'esperit" *

​

foto de febrer.jpg

Presento aquestes imatges d'evidència manifesta, a les quals no els hi donem l'estatut de

subjectes amb les nostres mirades. Són fotografies preses in situ que des de fa anys i des d’ una obsevació apassionada, he anat cercant i trobant pels camins amb la materia càlida, i porositat sedosa de aquestes superfícies. Les fustes treballades pels anys: el fred, la calor, el sol, el vent, l’aigua…, i de diferents llocs: franceses, araneses, cretenses i baix empordaneses, em cridaren l’atenció gaudint del fenòmen. Més tard, al cap d’uns anys i amb una certa idea, són presentades com a exposició. Avui surten a la llum minsa de l’hivern, mostrant la seva nuesa material al tacte càlid de la mirada.

 

“Tota visió te un lloc en alguna part de l’espai tàctil”*

 

Seria precís que ens acostuméssim a que tot allò visible està tallat en el que és tangible, que tot el que és tàctil és una promesa d'allò visible i que també entre el que és tangible i el que és visible, estant incrustats en el mateix encaix. Tal idea ha sigut una guia, el rumor de aquesta exposició: gaudir d’ una mirada que retorna i resona en el tacte i que conecta amb una consciència que busca veure el temps i no medir-lo; i que tal consciència és a la vegada espontània i reflexiva, entrellaçades una amb l'altra.

*Bergson

* M. Merleau-Ponty

JOSEP FERNÁNDEZ GARCÍA
Des dels 19 anys que visc de la talla. A finals dels anys 80 vaig començar a participar en exposicions de poesia visual i en la col.laboració del llibre : 17 de poesia visual. També vaig publicar poemes en les revistes Hora de Poesia i Poesia del Ministeri de Cultura.

Als anys noranta vaig participar en el col.lectiu Memé Detràs amb el qual vaig fer diferents exposicions col.lectives en la meva vesant d'escultor. Alhora vaig participar durant diversos anys en Celrà Caminat amb intervencions, tenint la poesia i l'escultura com a elements d'expressió. Des de fa temps publico missives de format digital, uns artefactes que recullen poemes, fotos, pensaments i  presentació del pensament de diferents filòsofs. Amb l’objectiu de publicar-les en paper algun dia.

 

La imatge des de sempre ha tingut una presencia en les meves obres; encara que en la fotografia fa pocs anys que hi dedico una part del meu temps. Els meus coneixements de fotografia són els d'un usuari aficionat. Fa 18 ó 20 anys, vaig fer uns cursets de fotografia analògica i en blanc i negre, promoguts per l'associació de Amics de la Fotografia. Aquest any davant de la cruïlla analògic (química ), digital ( píxels),he fet un curs de perfeccionament de fotografia digital on els pixels i bites són el suport tècnic. Recordar que les imatges, ja siguin analògiques o digitals, són un acte, una energeia, i no una cosa.

bottom of page