Migrants i refugiats de paisos tant diversos com, iraq,Afganistán, siria, sudan,eritrea o Senegal són els que majoritàriament intenten arrivar a un continent que cada vegada posa més traves , ja sigui terrestres o marítimes, a l’arrivada de persones que fugen de guerres o fam.

A Lesbos, al setembre de 2015, milers de migrants de siria i afganistan, creuen els 12km que separen turquia de Grècia, a mans de “passadors” ( traficants de persones), amb barcas inflables, de plàstic, sobrecarregades, pagant fins a 1000€ per persona, per fer aquest perillós trajecte.

A Idomeni, frontera entre Grècia i Macedònoia, al març 2016, unes 14.000 persones, uns 4000 menors, queden atrapades, enmig del fang, a causa del tancament de fronteres que va ordenar europa. Aquesta situacio va durar mesos, fins que Grècia va desallotjar el campament i va tancar aquestes persones en camps militars.

A Belgrad, al febrer, 2017, centenars de joves migrants principalment de pakistan i afganistan queden atrapats a serbia. Han de malviure a les barraques abandonades de l’estació central de belgrad, amb temparetures sota zero i raccions de menjar molt escases.

La frontera Italo-françesa, és el pas que segueixen la majoria de persones rescatades al Mediterrani central. Ventimiglia, l’ultim poble Italià, per la costa, s’ha convertit als ultims anys en el pas més assequible per creuar a França. Degut a la forta vigilància dels ultims mesos de 2017, s’ha obert una nova ruta, Els alps, molt més perillosa.
A la petita població de velika Kladusa, a Bòsnia, hi malviuen centeners de migrants que intenten arribar a Europa. Cada nit, intenten creuar aquest pas de frontera amb Croàcia, per entrar a Europa i demanar l’asil. Creuen de nit, amagats per camins rurals i Camps de blat, per no ser interceptats per la policia croata, i retornats a Bòsnia.

A Calais, al novembre de 2016, i després de 17 anys, la policia françesa desallotja el camp de migrants de Calais.