

Gener DIAMBA. Anna Batalla
Febrer LA SENSUALITAT DE LES ESQUENES. Salvador Maynou
Març PÒSITS. Col·lectiva Amics de la Fotografia
Maig MIGRACIONS. Pol Sans
Juny FLORS DE MARGE. Vicenç Rovira
Juliol CERCLES. Àngel Torrent
Agost Fills d'en 'Purets'. Jordi Fuentes
Setembre Encanteris. Josep Guiolà
Octubre Colors de la Mediterrània. Agrupació Fotogràfica 'Cromàtica' del CER
Gener DIAMBA. Anna Batalla
Febrer LA SENSUALITAT DE LES ESQUENES. Salvador Maynou
Març PÒSITS. Col·lectiva Amics de la Fotografia
Maig MIGRACIONS. Pol Sans
Juny FLORS DE MARGE. Vicenç Rovira
Juliol CERCLES. Àngel Torrent
Agost Fills d'en 'Purets'. Jordi Fuentes
Setembre Encanteris. Josep Guiolà
Octubre Colors de la Mediterrània. Agrupació Fotogràfica 'Cromàtica' del CER
Autor: Francisco Cobos
Lloc: Claustre de l’Hospital
Dates: de l'1 al 31 d'Agost de 2018
PEDRA I OMBRA
Autor:
Lloc:
Dates:
Organitza:
Vicenç Rovira
Museu de la Mediterrànea
c/ Ullà, 31
Torroella de Montgrí
del 1 al 21 de Setembre 2020
Fototorroella
Si consideréssim les imatges que ens presenta en Vicenç Rovira a "pedra i ombra" com a pràctica documental aquest escrit hauria de servir per a contextualitzar-les i articular-les. Hauríem de parlar de quins racons ha captat la seva càmera, identificar-los i glossar-los. Posteriorment, podríem obrir la casella de postals, subcasella nocturns i quedar-nos tan amples.

A parer meu, aquest treball va més enllà. És ben cert que la pedra, com a element sòlid, consistent i amb història, segons diu el mateix autor, hi és present, però també és un recorregut visual per la superfície externa, la pell d'una vila, que ell coneix molt bé.
Des d'aquest altre punt de vista, en Vicenç Rovira ens ofereix, no tan sols documents, sinó també retrats. Retrats d'aquella superfície, aquella pell que tantes vegades ha resseguit amb la seva mirada. I ho fa, al vespre, de nit, sense cap interferència, sense ningú que s'interposi. És en aquesta nocturnitat quan la sensibilitat, la delicadesa, queda més al descobert. En Vicenç Rovira veu, no tan sols mira, ajusta l'obturador i ens serveix el resultat sense condimentacions inútils.
Les pedres que ens retrata són depositàries d'una part important de memòria col·lectiva. Ens transmeten molta informació si sabem interpretar els seus codis i senyals.
Mai ho són d'asèptiques, les imatges i menys en aquest cas. Hi ha poètica en l'elecció dels enquadraments, en el tractament del blanc i negre, en la seva presentació a l'hora d'exposar-les. Amb subtilitat s'acosta a la pedra, forta i durable, per insuflar-li ànima i transformar-la, mitjançant el seu procés creatiu, en delicada i flexible: acollidora. Estem com a casa. Coneixem i ens reconeixem en les seves fotografies.
Eugeni Prieto