IMMRAM

Autor:
Lloc:
      
      
Dates:

Organitza:

Edra Galzeran
Museu de la Mediterrànea
c/ Ullà, 31
Torroella de Montgrí
del 1 al 29 de Setembre del 2021

Fototorroella i Revela't

immram3baixa.jpg

SINOPSIS
"Immram" és el terme que s’utilitza en gaèlic antic per designar el concepte de viatge. També dóna nom a un tipus de relat de la literatura irlandesa on la religió antiga esquitxa la nova fe i com succeeix en altres latituds, un heroi emprèn un viatge a l'altre món, situat en aquest cas a les illes més occidentals d'Irlanda.

El meu projecte és un viatge a aquest altre món, al meu altre món, un viatge on conflueixen el passat i el present, la veritat i la ficció, el paganisme i el cristianisme. És el meu viatge d'hivern a una illa antiga i hostil a l'oest d'Irlanda on tota creença es fa permeable. És la fragilitat de l'ésser humà davant la natura.

BIOGRAFÍA 

De naturalesa curiosa, autodidacta, marxo de casa de ben jove per assentar-se per un temps en llocs que bateguen de manera semblant, en ciutats que d’alguna manera simbolitzen l'abraçada, sovint esquívola, d'intensitats diverses, entre dues maneres de veure el món.

Berlín, Venècia, Moscou, Kíev.

En aquest gresol de cultures no neixen, però sí que comencen a forjar-se dues de les meves grans passions: la fotografia i la pintura. Mentrestant, finalitzo els meus estudis de Traducció i Interpretació a l'UAB i treballo com a gestora cultural a Kíev.

De nou a casa en 2008 assisteixo de manera irregular a diferents tallers de fotografia i pintura.

El meu naixement com a fotògrafa, que no pas la meva consciència com a tal, podria fixar-se a Kíev (2004-2008). És allà on compro la meva primera rèflex i on brolla la meva mirada, segurament propiciada per la diferència cultural i per la soledat que m’acompanya els primers mesos freds i foscos en aquella ciutat. Allà aprenc a observar amb lentitud. Amb els anys aprendria a mirar cap endins alhora que la meva fotografia esdevindria cada cop més introspectiva, més ambigua i fosca amb petits lapses d’explosió de color. M’agrada la fotografia juganera que convida a l’endevinalla i a la multiplicitat de significats.

Si bé mai no he deixat de fer fotos, la meva construcció com a fotògrafa seria un procés llarg que no desclouria fins a la calma indefugible i trista del 2020, sens dubte un període d’inflexió per a tots. És en aquell moment que el material acumulat al llarg de quinze anys cristal·litza en diversos projectes i en una pàgina web. També aparec a les xarxes per primer cop com a fotògrafa.